Els imprescindibles de RC I: Teresa Serramià i Samsó
Avui començo seriosament a escriure en el blog. Bé, no molt seriosament doncs com sempre vaig de cul amb tanta feina. He pensat que aniré posant enllaços a diversa gent de relatsencatala (RC) que considero o bé imprescindibles o bé joies desconegudes.
Començarem per qui jo considero la millor poetessa de RC, tant per la quantitat com per la qualitat de la seva producció. De fet la seva producció està repartida en tres noms:
teresa serramià i samsó
llu6na6
estrangera
Entre tots tres sumen ja (a dia d'avui) 205 poemes, la majoria curts.
Tot i que ella ja ens avisa que és una iaia (de 66 anys), la seva poesia és jove, i pel meu gust prou transgressora (en la forma). Els continguts són intimistes, sovint amb una visió molt femenina de la realitat (i m'estic posant en zona perillosa amb afirmacions com aquesta), el punt de vista d'algú que des de la seva condició de dona adulta (de iaia, diria ella) ens mostra sentiments i situacions que ens apropen a una realitat que compartim però amb una mirada diferent (de la meva, home i una mica més jove).
Els seus últims poemes segueixen tots una estructura similar formada sis o set versos no gaire llargs, sense rima i sense comptar les síl•labes, i un últim vers separat que el "remata" (com un estrambot, però lligat clarament al cos central). És com una forma de tanka, una mica més llarga i molt més lliure. Jo trobo que és una forma particularment ben trobada que no sé, la veritat, sí és una troballa seva o bé és una forma ja desenvolupada per altres poetes.
Un dia, potser, parlaré amb més detall de la seva poesia. Per avui ja n'hi ha prou! I no deixeu de visitar-la i comentar-la, que s'ho mereix!
Bruixot